El 8 de novembre, un diumenge ventós, Nerina ens va rebre molt amablement a la seva casa de Vallvidrera. El seu marit, Jaume Pla, fou un dels gravadors catalans més importants del segle XX, especialitzat en punta seca i burí. A més d’excel•lent gravador, fou el creador i impulsor de l’editorial la Rosa Vera, un destacat referent en la difusió de llibres de bibliòfil en els anys 50. Una altra de les activitats en què destacà Jaume Pla fou en l’escriptura. El volum Técnicas del grabado calcográfico y su estampación ha estat el llibre de capçalera de molts gravadors actuals, entre els quals em compto. La Nerina, amb una memòria i una lucidesa envejables, ens explicà alguns detalls i anècdotes de l’ambient artístic i literari de l’època de les edicions de la Rosa Vera. D’altra banda recomano la visita a la pàgina web de Jaume Pla, http://www.jaumepla.info/index.htm, on es pot trobar informació sobre la seva vida i obra com a gravador, pintor i escriptor. Agraïm molt sincerament a la Nerina la seva hospitalitat i amable acollida.
El dissabte, 3 d’octubre, el gravador Antoni P. Vidal va impartir un minicurs de gravat.
Aquesta activitat estava organitzada per la galeria d’art Cal Talaveró de Verdú i el club de cultura TR3SC. El motiu del curset estava relacionat amb l’actual exposició de Cal Talaveró, Construccions, d'Antoni P. Vidal oberta fins al 25 d’octubre.
Els participants, de la mà de l’artista gravador amb taller de gravat a Lleida, van prendre contacte amb aquesta tècnica artística i van poder realitzar el seu primer gravat amb força encert.
Es va completar la jornada amb una visita guiada per la població de Verdú i un magnífic berenar-sopar amb productes típics de la comarca.
Després de l’experiència desitgem que més d’un dels assistents al curset s’animi a desenvolupar i aprofundir en el coneixement del gravat.
Gràcies a tots, participants i organitzadors, per la col·laboració i simpatia.
Escrit del poeta Jordi Solé Alòs al voltant de l'obra d'aquesta exposició
Que el teu pinzell
afuselli l’arbre que perd les fulles
i de les rels, les branques
i els troncs buits, en neixin
marcs tortuosos
Carrer amunt, cada paret, cul de sac o racó profund s’envolava dolçament però, de manera terriblement imparable. Trebols capgirats i fins a grans tones de runa, moguts per una força vinguda de no se sap on, arribaven amb fantàstics remolins dels indrets més allunyats i polsosos. On hi havia hagut una plaça oberta i clara, ara s’hi alçava un casalot fosc plantat vora la seva ombra gegantina. Camins sencers, amb els seus destins i les seves dreceres perdudes, s’esberlaven sota els crits de les boques, els ulls i els punys. Els rius de fang que corrien pels marjals, aviat emmudiren en forma de maons vermells i merlets altíssims des d’on s’abastava tot aquell engranatge opac. Bigues, teules i encara més fang, contorsionats en una dansa de nusos, estelles i antigues rieres de saba vella. I ben amunt, atrapat per gorges estretes, un sostre escumejant, llunyà i proper alhora; potser un mar imaginat o bé el principi d’un gran horitzó. Milers de fragments perduts d’un món antic. Congostos erosionats per la solitud; pels encanteris de la pedra.
I amb veu cada cop més greu, les paraules es van anar amuntegant una sobre l’altra, una vegada i una altra, fins que donaren lloc a una seqüència mineral i ardent. La ciutat imaginada, el miratge dels espadats surant en els ulls assedegats del navegant. És, aquest tot incandescent, bellugadís i líquid, al cap i a la fi, el miratge on voldríem fondre’ns? Algú ha alçat el braç, sí, els ulls són les mans que ens empenyen al tacte, la gúbia que marca el camí de les mans. I, no són les mans les que ens revelen els desitjos? I, no són els ulls en mans dels miratges i els malsons? Què s’amaga rere cada cantonada, porta o paret? Què els diríeu si us ho preguntessin, perquè no podríeu engegar-los qualsevol cosa, anar amb evasives no serviria de res! Ben mirat ells tindrien la clau de cada pany, de cada gest i voluntat. Són, doncs, els carrerons del nostre jo, el paisatge de la nostra ànima, molts cops deserts, d’altres plens com una nit de festa, allò que hem d’afrontar. L’intangible i incert destí al qual hem de dirigir-nos per camins que mai han existit. Una xarxa que ens cobreix com una segona epidermis, com l’abraçada fabulosa de la boira que envolta els campanars o el fum verd que acompanya les mans dins la bogeria d’un rusc. És d’ells i nostre alhora, és l’ungla a punt de ser tallada, el guix que es desprèn d’una façana o l’ombra que empeny les nostres passes. El somni dibuixat, els colors alliberats i abandonats fora del nostre jo.
Sota el títol “Elaboració artística de planxes lito-offset i la seva estampació mitjançant tòrcul”, el curs pretenia donar a conèixer un material del qual, a més d’una utilització industrial, tractant-lo adequadament, es pot obtenir uns resultats de creació artística sorprenents.
Al taller van assistir 10 alumnes, la majoria amb amplis coneixements de gravat, que van aprofitar el curs al màxim aportant noves possibilitats a una tècnica molt oberta i experimental.
Desitjant que els alumnes hagin disfrutant tant del curs com ho ha fet l’Antoni P. Vidal, se’ls anima a continuar participant i gaudint d’aquestes activitats artístiques.
Hem d'agrair també a l'Alicia Gallego la eficient organització i la seva inestimable col·laboració.
L’APLEC DELCARAGOL A LA CARRETERA DE LES AIGÜES (BCN)
El dia 7 de juny, ens vam reunir a ca Jacqueline 15 degustadors de caragols. En vam tastar quatre especialitats: a la llauna, amb samfaina, picants amb xoriç i a la borgonyesa. A banda de l’aspecte culinari, vam poder gaudir d’una exposició de gravats de dos reputats artistes: Neus Colet i Antoni P.Vidal. Sabeu quin era el tema d’aquesta mostra? Doncs, obvi, el caragol. A més, Antoni P. Vidal i Jacqueline Jacquet, l’amfitriona, es van proposar un repte: crear el Joc del Caragol. Ho van aconseguir, Antoni P. Vidal va fer les il·lustracions i Jacqueline Jacquet va escriure les normes del joc. Entre tots els participats en la trobada es va celebrar el I Torneig de Joc del Caragol. El va guanyar el creador Antoni P. Vidal, la qual cosa va aixecar certes suspicàcies entre la resta de jugadors.
Desitgem que l’any vinent puguem repetir aquesta divertida trobada amb noves receptes i un II Torneig del Joc del Caragol.
Fina Vega
martes, 26 de mayo de 2009
Obra d’Antoni P. Vidal a Cal Talaveró de Verdú
Durant els propers mesos podreu trobar a la Galeria d’Art cal Talaveró de Verdú un recull d’obra del gravador lleidatà Antoni P. Vidal. Els gravats de la sèrie Favelas són xilografies a tres o quatre tintes realitzades utilitzant la tècnica de la planxa perduda i estampades sobre paper fet a mà de 550 g. Els colors intensos i les formes geomètriques expressen alhora la lluminositat del tròpic i el caos d’aquestes construccions típicament brasileres. A més de la galeria, a Verdú podeu visitar el Museu de Joguines i els tallers de ceràmica negra típica de la zona. Us animo, doncs, a fer una escapada a Verdú.
lunes, 6 de abril de 2009
Stage d’initiation à la gravure a Prades
Un stage d’initiation à la gravure, organisé par la Médiathèque et la Mairie de Prades et imparti par Antoni P. Vidal a eu lieu le week-end des 4, 5, et 6 d’avril de 2009 à Prades.
Dans un cadre bucolique et ensoleillé, la salle du Pessebre et son jardin, les participants ont pu découvrir et mettre en pratique les différents techniques de la gravure: pointe sèche, linoléum, gomme perdue et imprimeur en noir et blanc et en couleurs. Leurs travaux seront exposés à la médiathèque. En espérant que les liens artistiques créés à l’occasion du partage de savoir-faire pourront se prolonger dans l’avenir.
Els participants en el moment de la cloenda.
Moments de treball i concentració
Curset d'iniciació al gravat a Prades
Durant el cap de setmana del 4 al 6 d’abril de 2009, se celebrà a Prada de Conflent, localitat de la Catalunya nord, un interessant curs d’iniciació al gravat impartit pel gravador lleidatà Antoni P. Vidal i que comptà amb la participació d’un escollit grup d’artistes locals.
El curs es realitzà a la sala del Pessebre, edifici singular on els participants trobaren la inspiració en un ambient tranquil i assolellat.
Els treballs realitzats seran exposatspròximament a la Mediatheque de Prades.
Esperem que aquesta iniciativa serveixi per estrènyer els lligams artístics entre les dues Catalunyes
El dilluns 16 de març, se celebrà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs la presentació del llibre Que Chévere! Dietari d’un viatge a l’Equador de l’escriptora lleidatana Roser Ripollés. La Presentació, que comptà amb l’assistència de nombrós públic, fou a càrrec de Maria Pau Cornadó, professora de la UdL; Antoni P. Vidal, pintor-gravador; Montse Parra, Regidora de Cultura; i Joan J. Busqueta, director de l’IEI. Abans de la presentació s’inaugurà una exposició amb els gravats originals inclosos en el llibre i que també són obra de la polifacètica Roser Ripollés. L’exposició es podrà visitar fins a finals de març al pati gòtic de l’IEI. Us recomano que no us perdeu aquesta interessant exposició.
Roser Ripollés inaugurà, el passat dia 2 de març, a la galeria Marc Font de Lleida una exposició individual amb el títol de Retrats.
L’exposició mostra una sèrie de 12 gravats realitzats mitjançant la tècnica de laxilografia a planxa perduda. En aquesta sèrie de Retrats, en que l’autora representa persones del seu entorn més proper, ha utilitzat un expressiu tractament de les ombres i una intensa aplicació del color.
Roser Ripollés, que assisteix des de fa temps i amb regularitat al taller de gravat Assalt, ens demostra, en aquesta exposició, un bon domini d’una tècnica força difícil e irreversible: la xilografia a planxa perduda. Aquest sistema de gravat ha estat emprat per genis de les arts plàstiques com Picasso, encara que actualment no és una tècnica massa utilitzada pels gravadors contemporanis.
La galerista i el gravador i amic Sandoval en un moment de la mostra
Postal anunciant la mostra
Una de les xilografies a quatre colors a planxa perduda
Durant els mesos de gener i febrer de 2009 hem pogut veure a la sala d’exposicions de la Biblioteca Pública de Lleida l’obra gràfica que sis artistes de Lleida van presentar a la proppassada fira de gravat Estampa a Madrid.
La Revista del diumenge, 18 de gener del diari la Mañana de Lleida, inclou un reportatge i una entrevista amb els participants.
Perico Pastor, Benet Rossell, Lluís Trepat, Josep Manel Simó, José Enrique Ruíz i Antoni P. Vidal parlen dels seus projectes i la seva visió del gravat.
Fotos realitzades per Alicia Gallego.
