Curs d’elaboració artística de planxes offset i la seva estampació mitjançant tòrcul.
8 i 9 de juliol de 2010
L’offset representa un perfeccionament tècnic del principi de la litografia. Actualment és el principal mitjà d’impressió moderna. Però, l’offset pot ser també un mitjà d’expressió artística i en aquest curset descobrirem, a més de les seves propietats reproductives i fotogràfiques, les possibilitats creatives que ens ofereix aquesta tècnica.
Data i lloc de realització: 8 i 9 de juliol de 2010 Escola Llotja. Sant Andreu Pare Manyanet, 40, Barcelona Telf: 93 408 67 89 Metro Fabra i Puig, línia 1. Taller de gravat del Conservatori de les Arts del Llibre.
L'Alicia Gallego amb dues de les expositores Neu Colets i Rosa Permanyer
L'Alicia Gallego s'encarregà de la presentació
Entrada a la Cabana del Castell, lloc de l'exposició
Vista del Castell amb la Cabana al fons
Del 5 al 27 de juny podeu visitar a la Cabana del Castell de Montesquiu una exposició que sota el títol Eclèctica reuneix obra de tres destacats gravadors. Neus Colet, Rosa Permanyer i Antoni P. Vidal, mostren la seva obra en el marc incomparable del parc natural del Castell de Montesquiu. Una excel·lent ocasió per a visitar el parc i gaudir alhora de cultura i natura.
PERVIVÈNCIA DEL GRAVAT
Vivim en una època en què la imatge digital, el vídeo o la fotografia viuen el seu esplendor, gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies, però resulta especialment interessant comprovar que molts artistes contemporanis segueixen insistint a utilitzar com a mitjà d’expressió una tècnica tan antiga com el gravat. Una tècnica força artesanal, complexa, lenta en la seva execució i que exigeix uns coneixements tècnics específics. Però, malgrat tot, els artistes segueixen utilitzant la planxa de coure, de zinc, de fusta, el linòleum, etc. Com a matriu hi tracen línies, fent-hi incisions, utilitzant l’àcid, etc. I, d’aquesta manera, ens expressen, finalment sobre un paper, les seves emocions, sentiments, vivències i idees. Les tècniques de gravat tenen el seu origen a la Xina a partir de la invenció del paper cap a l’any 105. Continua a Europa al segle XV, quan aquestes tècniques de fabricació de paper arriben des d’orient. Pel gravat s’hi han interessat importantíssims artistes com Durer, Rembrant, Goya o Picasso i a partir de la segona meitat del segle XX es va convertir en una de les principals tècniques d’expressió per als artistes de l’avantguarda. Així, artistes com Rauschenberg o Andy Warhol van utilitzar la tècnica del gravat fins i tot en la realització de les seves pròpies obres pictòriques. Resulta força estrany trobar artistes de renom que no hagin realitzat edicions d’obra gràfica. L’aiguafort, l’aiguatinta, la xilografia, la litografia, la serigrafia... representen una gran varietat de tècniques que permeten la multiplicació de l’obra i, per tant, una més gran difusió. El gravat és el nexe entre els artistes, Neus Colet, Rosa Permanyer i Antoni P. Vidal que presenten aquesta carpeta titulada “Eclèctica. Tres gravadors” i formada per sis estampes, dues per autor. El seu interès pel gravat els permet compartir experiències, tècniques i formes d’expressió que suposen un enriquiment per als seus treballs individuals i col•lectius. Per a aquests artistes el gravat forma una part molt important de la seva tasca creativa, tan important que determina en gran mesura el seu treball amb altres tècniques artístiques. Cada artista manté uns interessos i motivacions molt personals. Així Neus Colet recrea el joc de la xarranca a partir d’imatges de nens jugant sobre la seva escultura “Xarranca”, utilitza el collagraph i fotogravat creant una obra on es barregen abstracció amb seqüències fotogràfiques; Rosa Permanyer recorre a la natura, siluetes vegetals de marcat caràcter oriental resoltes amb monotípia i fotogravat i d’una gran intensitat cromàtica; Antoni P. Vidal amb una tècnica tan antiga com la xilografia obté unes imatges molt suggerents i properes a l’abstracció que ens evoquen vaixells, velers, el mar, etc. Tres maneres d’abordar el gravat des d’una visió actual, tres artistes que comparteixen experiències, inquietuds, troballes i que estan embarcats dins de projectes artístics en què utilitzen el gravat com a mitjà d’expressió propi inscrit en la modernitat.
Rafael Cerdá
Presentació de la Carpeta de gravat Ecléctica realitzada per Rafael Cerdá i que forme part d'aquesta exposició
El diumenge, 25 d’abril, dia del referèndum, el gravador Antoni P. Vidal va impartir un curset de gravat.
Aquesta activitat estava organitzada per Cal Talaveró de Verdú i anava adreçada als socis del fons d’Art de la galeria.
Els participants, de la mà de l’artista gravador, van prendre contacte amb diferents tècniques artístiques i van poder realitzar el seu primer gravat amb força encert.
Es va completar la jornada amb un aperitiu on hi havia productes típics de la comarca.
Després de l’experiència, desitgem que més d’un dels assistents s’animi a continuar i aprofundir en la practica del gravat.
Gràcies, a tots els participants i especialmente a la Laura i al Ferran galeristas de Cal Talaveró,per aquesta interessant iniciativa que esperem que es pugui tornar a repetir.
Sonia Berrocal, restauradora de Barcelona ha realitzat el Master: Dirección de Proyectos de Conservación-Restauración: Colecciones y Conjuntos Patrimoniales sobre una xilografia de la sèrie Construccions d'Antoni P. Vidal, gravador lleidatà i exposada recentment a la Galeria Cal Talaveró. Aquí el teniu per a tots aquells que hi esteu interessats. Gràcies a la Sonia pel seu excel·lent treball
A la Galeria Marc Font, s’inaugurà, el passat 23 de març, l’exposició MONCASSY, MESTRE DE POENT. Aquesta mostra és un homenatge a un destacat pintor lleidatà del segle XX.
L’exposició reuneix un conjunt de pintures i dibuixos que Moncassy va realitzar durant la seva dilatada carrera artística. La mostra es podrà visitar fins al dia 1 de maig.
A la inauguració, hi van assistir, entre altres persones, amics i admiradors d’aquest reconegut artista: Pere Sandoval, Antoni P. Vidal, Laura i Farran –propietaris de la galeria d’exposicions Cal Talaveró de Verdú-, Josep G. Ramos, a més de la germana del pintor.
Josep G. Ramos, pintor i amic de Moncassy, va fer la presentació de l’exposició. Amb emocionades paraules, va agrair la presència dels assistents i va recordar la figura del pintor llegint uns poemes escrits pel mateix Moncassy.
Seguidament, podeu llegir la presentació que Josep G. Ramos va fer de l’exposició.
Marc Font. Carrer Segrià, 32.
Tel. 973 280 889. Lleida
MONCASSY, UN AÑO DESPUES
(FÈLIX MARTÍN MONCASI- 26 de noviembrede 1925/ 26 de marzo de 2009)
Se me hace dificil, hablar de un amigo ausente, puesto que todo lo que diga no será nada más que un debil reflejo de luz desdibujada sobre la superficie azogada de un espejo.
Esta mañana cuando terminado de leer, cerré la contraportada de Retratos de Truman Capote, pensé que a Félix le hubiera gustado leerlo; y que si viviera, a estas horas más o menos, le estaría contando los contenidos del libro y, manteniendo el suspense. al final de nuestra charla diaria, se lo hubiera regalado. Pues de eso iban nuestros encuentros cotidianos: de libros, de recuerdos, de emociones y afectos, de ilusiones y proyectos, de arte...
Paul Klee decía a sus alumnos de la Bauhaus que escribir y dibujar son en el fondo identicos... Y nuestro amigo Moncassy era un ajemplo vivo del modelo que proponia el artista suizo. Tanto es así que en 1954 hizo su aparición en la escena artistica de esta ciudad con un poemario titulado Desnuda está mi voz, editado en lleida por por Abardía, A lo largo de su vida, Felix, fue compaginando la poesía y la pintura.
Como os decía pensaba esta mañana en nuestro amigo y despues de mas de 15 años de compartir con el pensamientos y conficencias, me daba cuenta de lo poco que sabía de él, de lo que lo que le desconocía. ¿Quién fue Moncassy?, ¿Un poeta? ¿Un pintor?...
Lo mejor será que dejemos que el mismo nos lo diga a traves de estos dos breves poemas ineditos, cais dos autorretratos.
A veces pienso,
que ya nada existe, y que somos
un sonido o un silencio
acomodado en una esquina de sombra;
una sombra
con lluvia de septiembre, con un grito
doliéndonos muy dentro,
en el desierto arenoso de una vena.
A veces pienso
que Dios está con todos
los silencios que nos hablan,
con los mismos silencios de hace siglos...
Pero a veces,
pensando en Dios y en el silencio
en las sombras y en las lluvias
de un septiembre doliéndonos muy dentro,
dudo si algo existe... Dudo
si soy solo un sonido o un silencio.
4 de diciembre de 1964
En un segundo poema dias más tarde del ultimo mes de de 1964 vuelve a definirse de la siguiente manera.
Solo soy Félix
Martín, un hombre,
un carné de identidad, de vida
ansiosa de azules madrugadas,
de violáceas protestas,
de rencores amasados en las venas
como minúsculos ríos en el cuerpo.
Tengo
un número de ocho cifras y una firma
en una pequeña cartulina. Y unos padres
y una esposa y una hija que me miran.
Cuando llego a casa por las noches
con un torrente de aviesos pensamientos
hirviendo en una tarjeta y en la mente,
todo queda en suspenso...
Pero,
en el fondo de todo,
continuo buscando
donde el agua y la tierra se conjugan
en un tierno maridaje,
donde nada encuentro.
9 de diciembre de 1964
Yo solo puedo decir que fui nada más que uno de sus amigos...
Una nova incorporació s’ha produït recentment dins del Col·lectiu d’Artistes de l’Assalt. Es tracta de la pintora Sílvia Colomina. Aquesta artista lleidatana, buscant noves formes d’expressió, s’ha endinsat en el variat i ampli procediment del gravat de la mà d’Antoni P. Vidal.
L’obra de la Sílvia, de traç enèrgic i dibuix espontani, està amarada d’ingenuïtat i misteri irevela a l’espectador l’imaginatiu món interior de l’artista.
El dissabte dia 16 de gener Marta Torres gravadora i mestra estampadora del Taller Fort va impartir a un petit i seleccionat grup de gravadors format per Rosa Permanyer, Neus Colet, Pilar Masip i Antoni P. Vidal un curs que amb el títol Fotograbado con film de fotopolímero fino para mordida al ácido i una durada de vuit hores intentava aprofundir en el coneixement del gravat i les possibilitats de la transmissió d’imatges fotogràfiques sobre diferents tipus de planxes metàl·liques especialment coure i ferro. En un ambient distés i agradable el curset transcorregué, dinar de pizza inclòs, amb bon humor i resultats més que satisfactoris. Gràcies a la Marta per la seva amabilitat i coneixements i salutacions i fins un altra a la resta del grup.
Data i lloc de realització: 8 i 9 de juliol de 2010
