En el link
adjunto podéis ver el video del proceso de confección y estampación de una
plancha de lito-offset para la realización de una estampa que daría lugar a la
edición de un tiraje para la Universidad San Jorge de Zaragoza
jueves, 30 de abril de 2015
martes, 14 de octubre de 2014
Abisme de llum. Llibres d'artista a Lleida
 |
| Foto: Jaume Núñez Serra |
Abisme de llum
Exposició de llibres d'artista en homenatge al poeta Màrius Torres
 |
Els símbols de l’obra de Màrius
Torres: la llum, el cos, l’aparença o el buit s’han encomanat als artistes que
participen en aquesta exposició, que els han expressats plàsticament mitjançant
el gravat, la pintura o l’escultura. Formes, volums i objectes fan d’aquesta, una
exposició comuna en conceptes, però eclèctica en materials i tècniques.
_ Núria Batalla _ Eva Figueres _ Montse Ginesta _ Josep Ripoll _ Pilar Rosado _ Aurembiaix Sabaté _ Sebi Subirós _ Teresa Vall Palou _ Antoni P. Vidal _ Maite Villafranca _
jueves, 2 de octubre de 2014
Abisme de llum. Exposició de llibres d'artista
abisme de llum
exposició de llibres d'artista en homenatge a Màrius Torres
Núria Batalla · Eva Figueras · Montse
Ginesta · Josep Ripoll ·
Pilar Rosado ·Aurembiaix Sabaté · Sebi Subirós · Vall Palou ·
Antoni P. Vidal · Maite
Villafranca
del 10 d’octubre al 28 de novembre de
2014
Serveis Territorials a
Lleida del Departament de Cultura
Rambla d’Aragó, 8 Lleida
Abisme de llum. Lleida-Puigdolena
Si hi ha un poeta emblemàtic entre els poetes lleidatans,
aquest és Màrius Torres, tot i que el gruix més important de l’obra poètica, el
va escriure al sanatori de Puigdolena (Vallès Oriental). Allí va viure durant
els darrers set anys, convalescent a causa de la tuberculosi, malaltia que
finalment el va dur a la mort als 32 anys.
La vista des de Puigdolena és neta i clara, l’aire pur. Des
de la que fou habitació de Màrius Torres, s’albira un esplèndid paisatge de
boscos de pins i turons sota un immens cel blau. En aquest espai serè, el poeta
trobà, a partir de 1935, la tranquil·litat adient per escriure no solament
poesia, sinó també articles i cartes on reflexionava sobre art, filosofia i
també el drama de la guerra Civil.
En aquesta exposició de llibres d’artista, deu creadors,
provinents tant de les comarques de Lleida com de la resta de Catalunya,
presenten, cadascun, la seva visió del poeta, de la seva obra i, fins i tot, de
l’entorn en què la va escriure. Units, doncs, per inquietuds artístiques
aplicades a l’obra gràfica, els participants en aquesta mostra han expressat,
d’una forma eclèctica en conceptes i materials, l’univers humà i creatiu de
Màrius Torres:
Núria Batalla
n’esquematitza l’entorn natural mitjançat línies suaus, en contrast
blanc/negre, que fan pensar un reflex dual de la personalitat del poeta.
Eva Figueres en
dissecciona el fràgil cos i en descobreix l’angoixa de la malaltia.
Montse Ginesta
identifica sutilment la figura del poeta a través d’elements característics de
la seva aparença.
Josep Ripoll
mostra l’infinit creatiu de l’artista mitjançant la profunditat del buit.
Pilar Rosado en
un somni imaginatiu, deixa volar la creació poètica.
Aurembiaix Sabaté escull l’univers per simbolitzar la il·limitada riquesa de
la creació artística.
Sebi Subirós
destaca la duresa de la malaltia que patí el poeta, però també l’esperança de
la curació a través de plaques de plom.
Vall Palou
presenta inquietants formes en un laberint sense fi on l’ànima sura o s’hi
submergeix.
Antoni P. Vidal prefereix la metàfora dels objectes per expressar-ne la
precarietat física i anímica.
Maite Villafranca, recrea subtilment les mans del poeta que desfan el cabdell
de l’existència.
Antoni P. Vidal
martes, 22 de julio de 2014
Curso de xilografía en San Mateo
Este año el
verano empezó con un curso de xilografía tradicional y a plancha perdida en San
Mateo de Gállego.
En un magnífico
espacio lleno de luz y calor, un grupo de artistas se enfrentaron, gubia en
mano, a la ardua tarea de darle sentido a una tabla de madera.
Después de horas
de trabajo en un ambiente ameno y relajado surgieron los interesantes resultados
que muestran las imágenes.
Lina Vila,
perfecta anfitriona y gran artista contribuyó con su “savoir faire” para que el
curso fuera todo un éxito.
Gracias a todos
por vuestra asistencia y esperemos reencontrarnos en futuros proyectos.
viernes, 4 de julio de 2014
ALEIX MATARÓ, CRÍTIC D’ART?
El món de l’art és ben curiós: qualsevol s’hi apunta al carro.
L’Aleix va assistir com a alumne meu a un curs de lito-offset i, ara, se les dóna de crític d’una exposició d’aquesta tècnica al Temple Romà de Vic.
Ser crític d’art és tan fàcil. Presumptuosa afició!
Que no li agrada l’obra que està veient; se la carrega com si el seu gust fos tocat pel do diví. Que no entén un borrall de la tècnica aplicada, és obvi, perquè la titlla de fotocòpia (a pesar d’haver-hi fet un curs). Per argumentar millor la seva opinió, amb un rampell erudit, compara les obres de l’exposició amb les d’un gravador clàssic, per tal de menysprear-les (les comparacions ja sabem que són odioses). Finalment, desqualifica el procés creatiu dient que les imatges estan lligades a la babalà, sense solta ni volta... i, pim-pam, crítica feta! Però, és clar, l’Aleix és un crític i la seva opinió és irrefutable.
Tant se val que els seus coneixements siguin limitats i el seu gust encaixonat. I la seva obra? Ah, també és artista, encara que la seva obra manqui d’interès.
Antoni P. Vidal
L’Aleix va assistir com a alumne meu a un curs de lito-offset i, ara, se les dóna de crític d’una exposició d’aquesta tècnica al Temple Romà de Vic.
Ser crític d’art és tan fàcil. Presumptuosa afició!
Que no li agrada l’obra que està veient; se la carrega com si el seu gust fos tocat pel do diví. Que no entén un borrall de la tècnica aplicada, és obvi, perquè la titlla de fotocòpia (a pesar d’haver-hi fet un curs). Per argumentar millor la seva opinió, amb un rampell erudit, compara les obres de l’exposició amb les d’un gravador clàssic, per tal de menysprear-les (les comparacions ja sabem que són odioses). Finalment, desqualifica el procés creatiu dient que les imatges estan lligades a la babalà, sense solta ni volta... i, pim-pam, crítica feta! Però, és clar, l’Aleix és un crític i la seva opinió és irrefutable.
Tant se val que els seus coneixements siguin limitats i el seu gust encaixonat. I la seva obra? Ah, també és artista, encara que la seva obra manqui d’interès.
Antoni P. Vidal
Suscribirse a:
Entradas (Atom)