Emanacions és el resultat de la recerca per aproximar-me
al que no es veu, a les formes que se senten sense arribar-se a percebre.
D’una
banda presento parts d’un cos que es contrauen davant els estímuls i senten els
seus canvis. Per l’altra, els cabells –que es torcen, es divideixen i cauen-
representen els nusos. Són els camins, les connexions
i els recorreguts que es tracen entre
els pensaments; les restes que mantenen la vida i que, a mesura que es
desprenen, formen com un rastre, altres relacions amb l’entorn. El tríptic
conclou amb les pedres, elements durs, pesats i inanimats que serveixen com a
contrapunt envers la fragilitat.
Creo d’aquesta manera un diàleg entre
els antagonismes i ressorgeixo, a partir del contacte directe entre el cos i la
tècnica del gravat, a la superfície de les sensacions.
Isabel
Ibars.
Cicle d’exposicions
Aliatges gràfics
Cinc gravadores a Lleida
Aliatges gràfics
Cinc gravadores a Lleida
Emanacions
de l’1 al 29 de març de 2013
La Isabel Ibars té l’ànima d’artista.
Té l’ànima, el pensament i l’actitud.
La inspiració li brolla pausadament i li provoca una rialla trapella.
Neta, minuciosa i obsessivament pulcra, els seus gravats transme-ten, alhora, ascetisme i sensualitat.
La duresa dels còdols i la lleugeresa dels cabells bressolats pel vent són la seva dualitat.
Del dibuix a la fotografia, però mantenint el cos com a motiu principal d’un diàleg/monòleg.
“La insuportable lleugeresa de l’esser”
Els resultats ens transporten directament a la tradició del body painting d’Yves Klein i de les misterioses imatges de Man Ray.
Camins expressius que sempre dóna bo retrobar.
Antoni P. Vidal
Té l’ànima, el pensament i l’actitud.
La inspiració li brolla pausadament i li provoca una rialla trapella.
Neta, minuciosa i obsessivament pulcra, els seus gravats transme-ten, alhora, ascetisme i sensualitat.
La duresa dels còdols i la lleugeresa dels cabells bressolats pel vent són la seva dualitat.
Del dibuix a la fotografia, però mantenint el cos com a motiu principal d’un diàleg/monòleg.
“La insuportable lleugeresa de l’esser”
Els resultats ens transporten directament a la tradició del body painting d’Yves Klein i de les misterioses imatges de Man Ray.
Camins expressius que sempre dóna bo retrobar.
Antoni P. Vidal
No hay comentarios:
Publicar un comentario