abisme de llum
exposició de llibres d'artista en homenatge a Màrius Torres
Núria Batalla · Eva Figueras · Montse
Ginesta · Josep Ripoll ·
Pilar Rosado ·Aurembiaix Sabaté · Sebi Subirós · Vall Palou ·
Antoni P. Vidal · Maite
Villafranca
del 10 d’octubre al 28 de novembre de
2014
Serveis Territorials a
Lleida del Departament de Cultura
Rambla d’Aragó, 8 Lleida
Abisme de llum. Lleida-Puigdolena
Si hi ha un poeta emblemàtic entre els poetes lleidatans,
aquest és Màrius Torres, tot i que el gruix més important de l’obra poètica, el
va escriure al sanatori de Puigdolena (Vallès Oriental). Allí va viure durant
els darrers set anys, convalescent a causa de la tuberculosi, malaltia que
finalment el va dur a la mort als 32 anys.
La vista des de Puigdolena és neta i clara, l’aire pur. Des
de la que fou habitació de Màrius Torres, s’albira un esplèndid paisatge de
boscos de pins i turons sota un immens cel blau. En aquest espai serè, el poeta
trobà, a partir de 1935, la tranquil·litat adient per escriure no solament
poesia, sinó també articles i cartes on reflexionava sobre art, filosofia i
també el drama de la guerra Civil.
En aquesta exposició de llibres d’artista, deu creadors,
provinents tant de les comarques de Lleida com de la resta de Catalunya,
presenten, cadascun, la seva visió del poeta, de la seva obra i, fins i tot, de
l’entorn en què la va escriure. Units, doncs, per inquietuds artístiques
aplicades a l’obra gràfica, els participants en aquesta mostra han expressat,
d’una forma eclèctica en conceptes i materials, l’univers humà i creatiu de
Màrius Torres:
Núria Batalla
n’esquematitza l’entorn natural mitjançat línies suaus, en contrast
blanc/negre, que fan pensar un reflex dual de la personalitat del poeta.
Eva Figueres en
dissecciona el fràgil cos i en descobreix l’angoixa de la malaltia.
Montse Ginesta
identifica sutilment la figura del poeta a través d’elements característics de
la seva aparença.
Josep Ripoll
mostra l’infinit creatiu de l’artista mitjançant la profunditat del buit.
Pilar Rosado en
un somni imaginatiu, deixa volar la creació poètica.
Aurembiaix Sabaté escull l’univers per simbolitzar la il·limitada riquesa de
la creació artística.
Sebi Subirós
destaca la duresa de la malaltia que patí el poeta, però també l’esperança de
la curació a través de plaques de plom.
Vall Palou
presenta inquietants formes en un laberint sense fi on l’ànima sura o s’hi
submergeix.
Antoni P. Vidal prefereix la metàfora dels objectes per expressar-ne la
precarietat física i anímica.
Maite Villafranca, recrea subtilment les mans del poeta que desfan el cabdell
de l’existència.
Antoni P. Vidal
