martes, 21 de diciembre de 2010

Gravat a Lleida



Aiguaforts d'Antoni P. Vidal


Exposició de gravats a Res Non Verba. Desembre de 2010

L’any 2009, l’Espai Cavallers de Lleida acollí una exposició de gravat de cinc artistes provinents de Rosario a l’Argentina. Van estar convidades a exposar a Lleida dins d’un projecte d’intercanvi de gravadors de diferents països. Les artistes, en el seu moment, van poder viatjar a Lleida i tots plegats varem poder gaudir de la seva presència. Corresponent a la invitació que l’any 2009, la Municipalidad de Rosario i en el seu nom Rubén Echagüe, Coordinador d’Activitats Culturals, convida als artistes lleidatans: Perico Pastor, Antoni P. Vidal, Josep Mateu, Pedro G. Sandoval i Josep Manel Simó a realitzar una exposició durant el mes d’agost de 2010 a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca Argentina de Rosario.

Varem tenir la oportunitat de viatjar a Rosario en Josep Mateu i jo mateix com a representats de la resta de gravadors. L’experiència fou interessantíssima i la rebuda magnífica, ens feu sentir com a casa. Argentina, és un país d’una llarga tradició gràfica on el gravat és força conegut i molt apreciat. Per a nosaltres fou un plaer poder exposar allà.

Davant la possibilitat de que es veies aquesta obra a més de a Rosario a la nostra ciutat hem acceptat gustosos la invitació de Res non Verba d’esposar-la en la seva sala i de que avui la podem gaudir tots plegats.


lunes, 15 de noviembre de 2010

Menage a dix. Exposició a Lleida


El Col·lectiu d’Artistes de l’Assalt, el qual col·labora en aquesta mostra, porta ja més de 10 anys realitzant una feina de promoció d’artistes i donant a conèixer diferents disciplines artístiques i molt especialment el gravat, en el qual són experts i expertes molts dels seus integrants.

El tema de “MENAGE A DIX, el sexe, és un tema suggerent i que ha estat utilitzat des dels orígens de la creació artística: figures prehistòriques de la fertilitat, il·lustracions del Kamasutra o de Les mil i una nits... ho demostren. Per tant el tema del sexe ha inspirat sempre i en totes les cultures, les arts plàstiques.

En alguns moments de la història ha estat un tema polèmic, fins i tot escandalós. Per sort ara no és així. Actualment i en la nostra societat el sexe és un tema recurrent i habitual, diríem que s’ha normalitzat, tant en la vida quotidiana com en l’àmbit artístic. Això suposa un a avantatge per a l’artista perquè el contingut no està per sobre de la forma o l’expressió, que al cap i a la fi és el que compta per a valorar una obra d’art.

Així, doncs, aquest tema: el sexe, ha estat una excusa, un punt de partida perquè aquests 10 artistes, Eulalia Calzada Balcells, M. Antonia Hernández Subirachs, Jesús Marcalaín, Josep Mateu, Antoni P. Vidal, Montserrat Recasens Pahí, Pere Sandoval, Nuria S. Lacambra, Josep Manel Simó i Carme Villà, ens sorprenguin amb la seva imaginació i la seva creativitat.
Antoni P. Vidal
-
-


jueves, 23 de septiembre de 2010

Cicle de Gravat del Cercle de Belles Arts







Des del 23 de setembre fins al 16 de desembre, el Cercle de Belles Arts de Lleida presenta un cicle d’exposicions de gravat a la Sala García Sarramona del carrer Caldereries de Lleida. Hi participen cinc gravadores que viuen i treballen a Lleida Sílvia Colomina, Insun Yu, Laura Valdés, Isabel Ibars i Sandra Ribes.

Sílvia Colomina és l’artista que obre el cicle. Amb “De conte” recrea l’imaginari de les narracions infantils. El seu dibuix és espontani, però de traç enèrgic, i inspirat en un ric món interior.

Insun Yu, artista d’origen Corea resident a Lleida, presenta “Eteri”. La seva obra expressa sensacions vent, pluja ... amb pinzellada segura de traç oriental.

Laura Valdés presenta “Pasajes”. Aquesta artista cubana, de sòlida formació pictòrica, destaca pel domini del dibuix i de l’enquadrament, cercant constantment la llum i el clarobscur.

Isabel Ibars, la més jove del grup, presenta “Cos i solitud”. Estudiant de Belles Arts, centra la seva exposició en la figura femenina i les seves angoixes. Destaca per les imatges oníriques i surrealistes.

Tanca el cicle, Sandra Ribes. L’obra, “Aromes i racons”, proposa un repte plàstic i olfactiu. La seva formació com a il•lustradora es deixa notar en el treball expert de la forma i el color.

Antoni P. Vidal és el comissari d’aquest Cicle de Gravat. A més de gravador és un apassionat de l’art gràfic i és per aquest motiu que ha col•laborat amb el Cercle de Belles Arts en la organització de la mostra.

En la realització dels gravats s’han utilitzat tècniques d’estampació no tòxiques, dins de la línia de respecte al medi ambient i a la salut dels gravadors que actualment s’imposa en molts sectors de la gràfica contemporània.

lunes, 23 de agosto de 2010

Exposició a Rosario







Durant el mes d'agost i fins a primers de setembre de 2010 podeu visitar a la Biblioteca Argentina "Dr. Juan Álvarez" i a la Galeria "Arte Privado" la mostra de gravat Trayectorias. 5 grabadores catalanes en Rosario (Argentina), formada pels artistes lleidatans: Pere Sandoval, Josep Manel Simó, Josep Mateu, Perico Pastor, Antoni P. Vidal.

A les inauguracions que es van realitzar els dies 5 a la Biblioteca i l'11 a Arte Privado, a més del nombrós públic varen assistir les destacades gravadores rosarines: Diana Kleiner, Maria Suardi, Graciela Ceconi, Liliana Gastón i d'altres vinguts des de Buenos Aires, Alicia Gallego i Carlos Scannapieco. A tots moltes gràcies per l'acollida i pel recolzament prestat.

viernes, 11 de junio de 2010





Curs d’elaboració artística de planxes offset
i la seva estampació mitjançant tòrcul.

8 i 9 de juliol de 2010

L’offset representa un perfeccionament tècnic del principi de la litografia. Actualment és el principal mitjà d’impressió moderna. Però, l’offset pot ser també un mitjà d’expressió artística i en aquest curset descobrirem, a més de les seves propietats reproductives i fotogràfiques, les possibilitats creatives que ens ofereix aquesta tècnica.


Data i lloc de realització: 8 i 9 de juliol de 2010
Escola Llotja. Sant Andreu
Pare Manyanet, 40, Barcelona
Telf: 93 408 67 89
Metro Fabra i Puig, línia 1.
Taller de gravat del Conservatori de les Arts del Llibre.
















miércoles, 9 de junio de 2010

Gravats a Montesquiu

L'Alicia Gallego amb dues de les expositores Neu Colets i Rosa Permanyer

L'Alicia Gallego s'encarregà de la presentació

Entrada a la Cabana del Castell, lloc de l'exposició


Vista del Castell amb la Cabana al fons



Del 5 al 27 de juny podeu visitar a la Cabana del Castell de Montesquiu una exposició que sota el títol Eclèctica reuneix obra de tres destacats gravadors. Neus Colet, Rosa Permanyer i Antoni P. Vidal, mostren la seva obra en el marc incomparable del parc natural del Castell de Montesquiu. Una excel·lent ocasió per a visitar el parc i gaudir alhora de cultura i natura.




PERVIVÈNCIA DEL GRAVAT

Vivim en una època en què la imatge digital, el vídeo o la fotografia viuen el seu esplendor, gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies, però resulta especialment interessant comprovar que molts artistes contemporanis segueixen insistint a utilitzar com a mitjà d’expressió una tècnica tan antiga com el gravat.
Una tècnica força artesanal, complexa, lenta en la seva execució i que exigeix uns coneixements tècnics específics. Però, malgrat tot, els artistes segueixen utilitzant la planxa de coure, de zinc, de fusta, el linòleum, etc. Com a matriu hi tracen línies, fent-hi incisions, utilitzant l’àcid, etc. I, d’aquesta manera, ens expressen, finalment sobre un paper, les seves emocions, sentiments, vivències i idees.
Les tècniques de gravat tenen el seu origen a la Xina a partir de la invenció del paper cap a l’any 105. Continua a Europa al segle XV, quan aquestes tècniques de fabricació de paper arriben des d’orient. Pel gravat s’hi han interessat importantíssims artistes com Durer, Rembrant, Goya o Picasso i a partir de la segona meitat del segle XX es va convertir en una de les principals tècniques d’expressió per als artistes de l’avantguarda. Així, artistes com Rauschenberg o Andy Warhol van utilitzar la tècnica del gravat fins i tot en la realització de les seves pròpies obres pictòriques. Resulta força estrany trobar artistes de renom que no hagin realitzat edicions d’obra gràfica. L’aiguafort, l’aiguatinta, la xilografia, la litografia, la serigrafia... representen una gran varietat de tècniques que permeten la multiplicació de l’obra i, per tant, una més gran difusió.
El gravat és el nexe entre els artistes, Neus Colet, Rosa Permanyer i Antoni P. Vidal que presenten aquesta carpeta titulada “Eclèctica. Tres gravadors” i formada per sis estampes, dues per autor. El seu interès pel gravat els permet compartir experiències, tècniques i formes d’expressió que suposen un enriquiment per als seus treballs individuals i col•lectius. Per a aquests artistes el gravat forma una part molt important de la seva tasca creativa, tan important que determina en gran mesura el seu treball amb altres tècniques artístiques.
Cada artista manté uns interessos i motivacions molt personals. Així Neus Colet recrea el joc de la xarranca a partir d’imatges de nens jugant sobre la seva escultura “Xarranca”, utilitza el collagraph i fotogravat creant una obra on es barregen abstracció amb seqüències fotogràfiques; Rosa Permanyer recorre a la natura, siluetes vegetals de marcat caràcter oriental resoltes amb monotípia i fotogravat i d’una gran intensitat cromàtica; Antoni P. Vidal amb una tècnica tan antiga com la xilografia obté unes imatges molt suggerents i properes a l’abstracció que ens evoquen vaixells, velers, el mar, etc. Tres maneres d’abordar el gravat des d’una visió actual, tres artistes que comparteixen experiències, inquietuds, troballes i que estan embarcats dins de projectes artístics en què utilitzen el gravat com a mitjà d’expressió propi inscrit en la modernitat.

Rafael Cerdá

Presentació de la Carpeta de gravat Ecléctica realitzada per Rafael Cerdá i que forme part d'aquesta exposició

martes, 27 de abril de 2010

Curset de gravat a Verdú




El diumenge, 25 d’abril, dia del referèndum, el gravador Antoni P. Vidal va impartir un curset de gravat.

Aquesta activitat estava organitzada per Cal Talaveró de Verdú i anava adreçada als socis del fons d’Art de la galeria.

Els participants, de la mà de l’artista gravador, van prendre contacte amb diferents tècniques artístiques i van poder realitzar el seu primer gravat amb força encert.

Es va completar la jornada amb un aperitiu on hi havia productes típics de la comarca.

Després de l’experiència, desitgem que més d’un dels assistents s’animi a continuar i aprofundir en la practica del gravat.

Gràcies, a tots els participants i especialmente a la Laura i al Ferran galeristas de Cal Talaveró, per aquesta interessant iniciativa que esperem que es pugui tornar a repetir.

viernes, 16 de abril de 2010

Master de Sonia Berrocal

Sonia Berrocal, restauradora de Barcelona ha realitzat el Master: Dirección de Proyectos de Conservación-Restauración: Colecciones y Conjuntos Patrimoniales sobre una xilografia de la sèrie Construccions d'Antoni P. Vidal, gravador lleidatà i exposada recentment a la Galeria Cal Talaveró.
Aquí el teniu per a tots aquells que hi esteu interessats.
Gràcies a la Sonia pel seu excel·lent treball

Treball Final

sábado, 27 de marzo de 2010

Moncassy. Mestre de Ponent






A la Galeria Marc Font, s’inaugurà, el passat 23 de març, l’exposició MONCASSY, MESTRE DE POENT. Aquesta mostra és un homenatge a un destacat pintor lleidatà del segle XX.

L’exposició reuneix un conjunt de pintures i dibuixos que Moncassy va realitzar durant la seva dilatada carrera artística. La mostra es podrà visitar fins al dia 1 de maig.

A la inauguració, hi van assistir, entre altres persones, amics i admiradors d’aquest reconegut artista: Pere Sandoval, Antoni P. Vidal, Laura i Farran –propietaris de la galeria d’exposicions Cal Talaveró de Verdú-, Josep G. Ramos, a més de la germana del pintor.

Josep G. Ramos, pintor i amic de Moncassy, va fer la presentació de l’exposició. Amb emocionades paraules, va agrair la presència dels assistents i va recordar la figura del pintor llegint uns poemes escrits pel mateix Moncassy.


Seguidament, podeu llegir la presentació que Josep G. Ramos va fer de l’exposició.


Marc Font. Carrer Segrià, 32.

Tel. 973 280 889. Lleida







MONCASSY, UN AÑO DESPUES

(FÈLIX MARTÍN MONCASI- 26 de noviembre de 1925/ 26 de marzo de 2009)

Se me hace dificil, hablar de un amigo ausente, puesto que todo lo que diga no será nada más que un debil reflejo de luz desdibujada sobre la superficie azogada de un espejo.

Esta mañana cuando terminado de leer, cerré la contraportada de Retratos de Truman Capote, pensé que a Félix le hubiera gustado leerlo; y que si viviera, a estas horas más o menos, le estaría contando los contenidos del libro y, manteniendo el suspense. al final de nuestra charla diaria, se lo hubiera regalado. Pues de eso iban nuestros encuentros cotidianos: de libros, de recuerdos, de emociones y afectos, de ilusiones y proyectos, de arte...

Paul Klee decía a sus alumnos de la Bauhaus que escribir y dibujar son en el fondo identicos... Y nuestro amigo Moncassy era un ajemplo vivo del modelo que proponia el artista suizo. Tanto es así que en 1954 hizo su aparición en la escena artistica de esta ciudad con un poemario titulado Desnuda está mi voz, editado en lleida por por Abardía, A lo largo de su vida, Felix, fue compaginando la poesía y la pintura.

Como os decía pensaba esta mañana en nuestro amigo y despues de mas de 15 años de compartir con el pensamientos y conficencias, me daba cuenta de lo poco que sabía de él, de lo que lo que le desconocía. ¿Quién fue Moncassy?, ¿Un poeta? ¿Un pintor?...

Lo mejor será que dejemos que el mismo nos lo diga a traves de estos dos breves poemas ineditos, cais dos autorretratos.

A veces pienso,

que ya nada existe, y que somos

un sonido o un silencio

acomodado en una esquina de sombra;

una sombra

con lluvia de septiembre, con un grito

doliéndonos muy dentro,

en el desierto arenoso de una vena.

A veces pienso

que Dios está con todos

los silencios que nos hablan,

con los mismos silencios de hace siglos...

Pero a veces,

pensando en Dios y en el silencio

en las sombras y en las lluvias

de un septiembre doliéndonos muy dentro,

dudo si algo existe... Dudo

si soy solo un sonido o un silencio.

4 de diciembre de 1964


En un segundo poema dias más tarde del ultimo mes de de 1964 vuelve a definirse de la siguiente manera.

Solo soy Félix

Martín, un hombre,

un carné de identidad, de vida

ansiosa de azules madrugadas,

de violáceas protestas,

de rencores amasados en las venas

como minúsculos ríos en el cuerpo.

Tengo

un número de ocho cifras y una firma

en una pequeña cartulina. Y unos padres

y una esposa y una hija que me miran.

Cuando llego a casa por las noches

con un torrente de aviesos pensamientos

hirviendo en una tarjeta y en la mente,

todo queda en suspenso...

Pero,

en el fondo de todo,

continuo buscando

donde el agua y la tierra se conjugan

en un tierno maridaje,

donde nada encuentro.

9 de diciembre de 1964

Yo solo puedo decir que fui nada más que uno de sus amigos...


Jose G. Ramos, Lleida, 23 de marzo de 2010


jueves, 21 de enero de 2010

Sílvia Colomina a l’Assalt


Una nova incorporació s’ha produït recentment dins del Col·lectiu d’Artistes de l’Assalt. Es tracta de la pintora Sílvia Colomina. Aquesta artista lleidatana, buscant noves formes d’expressió, s’ha endinsat en el variat i ampli procediment del gravat de la mà d’Antoni P. Vidal.

L’obra de la Sílvia, de traç enèrgic i dibuix espontani, està amarada d’ingenuïtat i misteri i revela a l’espectador l’imaginatiu món interior de l’artista.

miércoles, 20 de enero de 2010

Curset realitzat per Marta Torres






El dissabte dia 16 de gener Marta Torres gravadora i mestra estampadora del Taller Fort va impartir a un petit i seleccionat grup de gravadors format per Rosa Permanyer, Neus Colet, Pilar Masip i Antoni P. Vidal un curs que amb el títol Fotograbado con film de fotopolímero fino para mordida al ácido i una durada de vuit hores intentava aprofundir en el coneixement del gravat i les possibilitats de la transmissió d’imatges fotogràfiques sobre diferents tipus de planxes metàl·liques especialment coure i ferro. En un ambient distés i agradable el curset transcorregué, dinar de pizza inclòs, amb bon humor i resultats més que satisfactoris. Gràcies a la Marta per la seva amabilitat i coneixements i salutacions i fins un altra a la resta del grup.