jueves, 12 de diciembre de 2013

Éntomon. Xilografies al Cafe del Teatre de l'Escorxador

Éntonom

mot grec que significa internament seccionat i fa referència a la divisió interna que forma el cos dels insectes.

Petits i fràgils. Un sol és insignificant, però com a espècie són poderosos i diuen que imbatibles. Vespa, puça, grill... en la mesura del seu abast.





 Cafe del Teatre de l'Escorxador

 Lleida, de l'11 de desembre de 2013 al 26 de gener de 2016

 

lunes, 25 de noviembre de 2013

Taller intensivo de grabado en Lleida







El pasado mes de noviembre una nueva artista ha realizado un taller intensivo de grabado en el Taller de l’Assalt de Lleida. Se trata de Maria Luna, artista de Ejea de los Caballeros y que viajó a Lleida con el objeto de desarrollar un interesante proyecto conceptual y artístico utilizando como medio de expresión el grabado. Las planchas de lito-offset, nos brindaron la posibilidad de combinar imágenes fotográficas con manchas, unas veces espontáneas, otras controladas y sutiles pero siempre un interesante contrapunto a la dureza de la fotografía. Interesante trabajo que hay que tener en cuenta. Para muestra os dejo algunas imágenes.

lunes, 8 de julio de 2013

Activitats a l'Estiu. Intensivo de lito Offset









Algunas de las imágenes del último intensivo de lito-offset.
Muy buenos resultados y mejor compañía.

Activitats d'Estiu. Csr al Taller de l'Assalt







Aquest cap de setmana Csr ha estat al Taller de l'Assalt confeccionant el seu darrer projecte:
PICNIC! Un conte infantil sense paraules.
Per confeccionar les imatges hem utilitzat les planxes de lito-offset.

viernes, 28 de junio de 2013

Exposició Col·lectiva Aliatges Gràfics




Amb aquesta exposició col·lectiva finalitza el cicle de gravat Aliatges gràfics. Cicle format per cinc mostres individuals d’artistes emergents relacionades amb Lleida.

Aquestes joves creadores, amb un prometedor futur en el món de l’art, han passat durant aquests darrers mesos pel Taller de l’Assalt. Allí he tingut el plaer de col·laborar en l’estampació de l’obra de cadascuna d’elles: l’intercanvi d’idees, els moments d’inspiració i, també, d’angoixa creativa han donat lloc a resultats molt interessants i quasi sempre sorprenents. Experiència a dues bandes, hores passades entre planxes i tintes en les que hem gaudit de la màgia que produeix la primera prova.

Totes cinc exposicions han assolit una qualitat tècnica i artística que fan d’aquest cicle un referent en les exposicions de gravat dels darrers anys a la nostra ciutat.

Antoni P. Vidal



El cicle Aliatges Gràfics que hem acollit aquest primer semestre en la sala d’exposicions dels Serveis territorials a Lleida ha estat un aparador de la creativitat de cinc gravadores, Sílvia Colomina, Isabel Ibars, Lina Vila, Aleksandra Kopff i Aurembiaix Sabaté vinculades al Col·lectiu d’Artistes de l’Assalt. Aquestes cinc mostres han estat coordinades pel, també, gravador Antoni P. Vidal.

Les exposicions han estat una exhibició del domini precís i respectuós del procediment tècnic i de la subtilesa poètica del traç que omple el buit i desprèn la imatge. Cadascuna de les artistes crea la seva mitologia i fa la seva al·legoria; la natura, el cos, el color, el símbol, la música,... tot dins un espai simbòlic ordenat i ben embolcallat materialment.

A partir de la propera tardor, una mostra col·lectiva d’aquestes creadores s’exhibirà per diferents sales d’exposicions de les comarques de ponent. Gravar, traçar, fer solc, la incisió... una col·lectiva plena d’individualitats de conceptes estètics, plàstics i creatius que ens acosta al ventall de possibilitats del gravat.

Josep Borrell i Figuera,
director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida



Exposició Col·lectiva Aliatges Gràfics
del 5 de juliol al 15 de setembre de 2013

Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura (Rambla d’Aragó, 8)

viernes, 31 de mayo de 2013

Aurembiaix Sabaté. Cicle Aliatges Gràfics.




Postals no escrites, és el títol, d’un llibre de poesia de la Felícia Fuster.

Un homenatge al Japó, a través de Haikus, ja que la la marcà un viatge al mateix país.

No recordo bé com vaig descobrir l’autora i el llibre, l’atzar em va guiar a trobar-ho, potser, segur, era el moment, ja que en la meva obra més introspectiva també hi havia un cert deix inspirat inconscientment en la cultura oriental.

Ara amb Postals no escrites ,sento que s’obra una finestra i entra la llum, l’aire, l’olor i el xiuxiueig de la senzillesa, de la maduració, ja que la Felícia va escriure aquests poemes en una edad molt madura i això és percep;

Estenc el mapa

Dels cinc sentits M’envolo

Camins inèdits

Doncs com diu la Felícia, m’envolo entre les seves paraules i els seus silencis, per comprendre, per aproximar-me i per viure. Només és això, observar la inmensistat de l’univers i agrair l’aprenentatge de la natura.

Així el Haiku, expressa lo particular i deixa entreveure, lo universal.

Em sento afortunada de conèixer l’obra de la Felícia, malauradament aquell mateix any ens va deixar.

Aurembiaix Sabaté




L’haiku és una de les formes de la poesia tradicional japonesa més coneguda. En tres versos, de forma brevíssima, el poeta, tracta de descriure una escena vista o imaginada, generalment relacionada amb la natura.

En Postals no escrites, l’Aurembiaix ha basat el seu treball creatiu en haikus de la poetessa Felicia Fuster. Aquest referent literari determina els dos temes més importants de l’obra present en aquesta mostra: l’univers i la natura.

Formalment, alguns dels gravats d’aquesta exposició són imatges treballades amb molta sensibilitat i realitzades seguint l’estil de la tradició clàssica japonesa d’aiguada sobre paper d’arròs i pinzellada enèrgica; d’altres, recorden el gravat La gran onada d’Hokusai, artista japonès de referència i autor de les conegudes 36 vistes del Fujiyama.

Postals no escrites, en definitiva, és un conjunt de gravats subtil, harmònic i rodó, com les llunes matèriques que hi son presents, gravats que es complementen a la perfecció amb els poemes que els han inspirat.

Antoni P. Vidal


Postals no escrites, haikus de Felícia Fuster


del 7 de juny al 3 de juliol de 2013

Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura (Rambla d’Aragó, 8)

 

jueves, 2 de mayo de 2013

Cicle de gravat Aliatges Gràfics. Aleksandra Kopff







La Doble Encarnació esdevé des de la tensió d’un ritual de connexió entre l’espai privat i la totalitat.
La lluita, el joc, la invocació, el cos, la paraula, el traç i el símbol, són elements d’un tipus de ritus; constitueixen el vocabulari d’una oració, vincle entre el regne mineral y la necessitat d’aproximació al misteri.

Aleksandra Kopff



El primer cop que vaig veure l’obra de l’Aleksandra, fou en una galeria de Barcelona.
Eren dibuixos a bolígraf, quasi esborranys, de temàtica dura i desconcertant.
M’impressionaren tant, que vaig contactar amb ella perquè vingués a gravar al meu taller.
Tot i que l’Aleksandra no havia gravat mai, vaig pensar que la seva impactant obra s’escauria a la perfecció en gravat.
Les seves vivències i personal Road movie han enriquit i donat personalitat al seu treball artístic.
La fràgil aparença i l’amable tarannà de l’Aleksandra, contrasten amb una obra sense concessions, inquietant i, de vegades, un punt macabra, obra però, que mai ens deixa indiferents.
Obra, en fi, que demana una lectura profunda.

Antoni P. Vidal

 

Cicle de gravat Aliatges Gràfics. Aleksandra Kopff
del 3 de maig al 4 de juny de 2013
Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura



martes, 23 de abril de 2013

Conferència exposició sobre gravat a Juneda

Conferència exposició d'Antoni P. Vidal, sobre técniques d'estampació
al Centre d'Arts Juneda.
Dissabte 27 d'abril a les 8 del vespre



La Mostra de gravat es podrà visitar fins al 19 de maig.
Aqui podeu veure algunes imatges preses durant la xerrada on es van explicar els quatre tipus principals d'estampació: de relleu (xilografia), al buit (calcogràfic), planogràfic (litografia) i de tamís (serigrafia) sense oblidar les més actuals, técniques additives i l'estampa digital. 



 Explicant el procés de la xilografia a planxa perduda



miércoles, 3 de abril de 2013

Aliatges Gràfics. Lina Vila





Cercant Indicis

Cercant indicis, és una exposició de gravats que pertany a sèries realitzades durant el 2012 i el 2013, mitjançant processos litogràfics sobre planxes d’alumini; una tècnica en la qual és necessari treballar a les fosques, gairebé a les palpentes i, on allò realment interessant és el procés, ja que crear d’aquesta manera, una mica a cegues, és gairebé una meditació atzarosa y paral·lela a la mateixa vida.
La narrativa de les imatges com la papallona, el mussol o el gall com “visitacions”, flors com Vanitas, flora i fauna que m’ha acompanyat al lloc on visc; i, finalment, imatges potser més dures que m’han permès superar un tabú, el de la representació del crani, un lloc inexplorat que havia estat fins al moment quelcom prohibit, quelcom inabastable, quelcom llunyà per la por que sempre suscita; però, alhora, quelcom molt humà.

Lina Vila



Vaig conèixer la Lina Vila l’any 1994.
Fou un estiu a Fuendetodos, poble natal de Goya, on tots dos assistíem a un curs de gravat.
La intensa relació que s’estableix en aquests cursos féu que sorgís aleshores una relació artística i d’amistat que encara avui perdura.
L’obra d’aquesta mostra, ha estat realitzada, amb la meva col·laboració tècnica al seu lluminós taller de San Mateo.  En unes llargues i intenses jornades de treball, de nit dibuixant, per preservar de la llum les planxes, de dia insolant i estampant, per descobrir, de sobte, la màgia de les imatges latents.
Les experiències viscudes i les situacions personals, han marcat des dels inicis la vida artística de la Lina. Sempre cercant, dins seu, un camí propi d’expressió, una forma, una tècnica una síntesi amb la seva obra, de ser obra i ella, tot una.
El plaer, el patiment, les pors, les angoixes...
La seva obra és autèntica.
És autèntica perquè està feta des de l’ànima, des dels sentiments

Antoni P. Vidal


Cercant indicis
Buscando señales

del 5 al 30 d’abril de 2013
Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura (Rambla d’Aragó, 8)

  


jueves, 21 de marzo de 2013

Col·lectiva a Cartó_Barcelona





Fins al 19 d’abril podeu veure a Cartó obra dels artistes: Flavia Castaño, Neus Colet, Maite Fuertes, Alicia Gallego, Isabel Llurba, Pilar Masip, Josep Mateu, Imma Moraño, Rosa Permanyer i Antoni P. Vidal.
La col·lectiva celebra els 10 anys de Cartó i els artistes participants han realitzat un seguit d’obres relacionades amb la ciutat de Barcelona.
A la inauguració hi van assistir, a més dels artistes, nombrós públic, que va fer petita la sala d’exposicions. 



miércoles, 27 de febrero de 2013

Aliatges Gràfics. Isabel Ibars




Emanacions és el resultat de la recerca per aproximar-me al que no es veu, a les formes que se senten sense arribar-se a percebre.

D’una banda presento parts d’un cos que es contrauen davant els estímuls i senten els seus canvis. Per l’altra, els cabells –que es torcen, es divideixen i cauen- representen els nusos. Són els camins, les connexions i els recorreguts  que es tracen entre els pensaments; les restes que mantenen la vida i que, a mesura que es desprenen, formen com un rastre, altres relacions amb l’entorn. El tríptic conclou amb les pedres, elements durs, pesats i inanimats que serveixen com a contrapunt envers la fragilitat.
Creo d’aquesta manera un diàleg entre els antagonismes i ressorgeixo, a partir del contacte directe entre el cos i la tècnica del gravat, a la superfície de les sensacions.

 Isabel Ibars.


Cicle d’exposicions
Aliatges gràfics
Cinc gravadores a Lleida

Emanacions  
de l’1 al 29 de març de 2013 


La Isabel Ibars té l’ànima d’artista.
Té l’ànima, el pensament i l’actitud.
La inspiració li brolla pausadament i li provoca una rialla trapella.
Neta, minuciosa i obsessivament pulcra, els seus gravats transme-ten, alhora, ascetisme i sensualitat.
La duresa dels còdols i la lleugeresa dels cabells bressolats pel vent són la seva dualitat.
Del dibuix a la fotografia, però mantenint el cos com a motiu principal d’un diàleg/monòleg.
“La insuportable lleugeresa de l’esser”
Els resultats ens transporten directament a la tradició del body painting d’Yves Klein i de les misterioses imatges de Man Ray.
Camins expressius que sempre dóna bo retrobar.

Antoni P. Vidal