martes, 23 de abril de 2013

Conferència exposició sobre gravat a Juneda

Conferència exposició d'Antoni P. Vidal, sobre técniques d'estampació
al Centre d'Arts Juneda.
Dissabte 27 d'abril a les 8 del vespre



La Mostra de gravat es podrà visitar fins al 19 de maig.
Aqui podeu veure algunes imatges preses durant la xerrada on es van explicar els quatre tipus principals d'estampació: de relleu (xilografia), al buit (calcogràfic), planogràfic (litografia) i de tamís (serigrafia) sense oblidar les més actuals, técniques additives i l'estampa digital. 



 Explicant el procés de la xilografia a planxa perduda



miércoles, 3 de abril de 2013

Aliatges Gràfics. Lina Vila





Cercant Indicis

Cercant indicis, és una exposició de gravats que pertany a sèries realitzades durant el 2012 i el 2013, mitjançant processos litogràfics sobre planxes d’alumini; una tècnica en la qual és necessari treballar a les fosques, gairebé a les palpentes i, on allò realment interessant és el procés, ja que crear d’aquesta manera, una mica a cegues, és gairebé una meditació atzarosa y paral·lela a la mateixa vida.
La narrativa de les imatges com la papallona, el mussol o el gall com “visitacions”, flors com Vanitas, flora i fauna que m’ha acompanyat al lloc on visc; i, finalment, imatges potser més dures que m’han permès superar un tabú, el de la representació del crani, un lloc inexplorat que havia estat fins al moment quelcom prohibit, quelcom inabastable, quelcom llunyà per la por que sempre suscita; però, alhora, quelcom molt humà.

Lina Vila



Vaig conèixer la Lina Vila l’any 1994.
Fou un estiu a Fuendetodos, poble natal de Goya, on tots dos assistíem a un curs de gravat.
La intensa relació que s’estableix en aquests cursos féu que sorgís aleshores una relació artística i d’amistat que encara avui perdura.
L’obra d’aquesta mostra, ha estat realitzada, amb la meva col·laboració tècnica al seu lluminós taller de San Mateo.  En unes llargues i intenses jornades de treball, de nit dibuixant, per preservar de la llum les planxes, de dia insolant i estampant, per descobrir, de sobte, la màgia de les imatges latents.
Les experiències viscudes i les situacions personals, han marcat des dels inicis la vida artística de la Lina. Sempre cercant, dins seu, un camí propi d’expressió, una forma, una tècnica una síntesi amb la seva obra, de ser obra i ella, tot una.
El plaer, el patiment, les pors, les angoixes...
La seva obra és autèntica.
És autèntica perquè està feta des de l’ànima, des dels sentiments

Antoni P. Vidal


Cercant indicis
Buscando señales

del 5 al 30 d’abril de 2013
Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura (Rambla d’Aragó, 8)

  


jueves, 21 de marzo de 2013

Col·lectiva a Cartó_Barcelona





Fins al 19 d’abril podeu veure a Cartó obra dels artistes: Flavia Castaño, Neus Colet, Maite Fuertes, Alicia Gallego, Isabel Llurba, Pilar Masip, Josep Mateu, Imma Moraño, Rosa Permanyer i Antoni P. Vidal.
La col·lectiva celebra els 10 anys de Cartó i els artistes participants han realitzat un seguit d’obres relacionades amb la ciutat de Barcelona.
A la inauguració hi van assistir, a més dels artistes, nombrós públic, que va fer petita la sala d’exposicions. 



miércoles, 27 de febrero de 2013

Aliatges Gràfics. Isabel Ibars




Emanacions és el resultat de la recerca per aproximar-me al que no es veu, a les formes que se senten sense arribar-se a percebre.

D’una banda presento parts d’un cos que es contrauen davant els estímuls i senten els seus canvis. Per l’altra, els cabells –que es torcen, es divideixen i cauen- representen els nusos. Són els camins, les connexions i els recorreguts  que es tracen entre els pensaments; les restes que mantenen la vida i que, a mesura que es desprenen, formen com un rastre, altres relacions amb l’entorn. El tríptic conclou amb les pedres, elements durs, pesats i inanimats que serveixen com a contrapunt envers la fragilitat.
Creo d’aquesta manera un diàleg entre els antagonismes i ressorgeixo, a partir del contacte directe entre el cos i la tècnica del gravat, a la superfície de les sensacions.

 Isabel Ibars.


Cicle d’exposicions
Aliatges gràfics
Cinc gravadores a Lleida

Emanacions  
de l’1 al 29 de març de 2013 


La Isabel Ibars té l’ànima d’artista.
Té l’ànima, el pensament i l’actitud.
La inspiració li brolla pausadament i li provoca una rialla trapella.
Neta, minuciosa i obsessivament pulcra, els seus gravats transme-ten, alhora, ascetisme i sensualitat.
La duresa dels còdols i la lleugeresa dels cabells bressolats pel vent són la seva dualitat.
Del dibuix a la fotografia, però mantenint el cos com a motiu principal d’un diàleg/monòleg.
“La insuportable lleugeresa de l’esser”
Els resultats ens transporten directament a la tradició del body painting d’Yves Klein i de les misterioses imatges de Man Ray.
Camins expressius que sempre dóna bo retrobar.

Antoni P. Vidal 


 

miércoles, 30 de enero de 2013

Aliatges Gràfics. Sílvia Colomina




Escala de colors,
Música del silenci.

La composició plàstica, com la musical, segueix un codi, i un ritme, un tempo, una harmonia... tanmateix, ara decideixo que la composició és una circumstància: allò que tens a mà, el material o color (el que sigui) passa a ser fragment d’una suite d’idees, que misteriosament es connecten, i en efecte dominó: COMPOSICIÓ.
El gravat, llenguatge del silenci, com el dibuix i la pintura. Són instants fugaços de concentració on només es pensa en: traç, línia, color... però de forma disciplinada (encara que no ho sembli). Quan faig un traç amb la barra litogràfica penso: traç, línia.. res més. En silenci i amb mi mateixa. De fons... música que em serveix de pauta per executar les idees. El resultat no importa, però no és del tot cert, la peça ha de funcionar, tal i com vaig aprendre.
La suite, fragments de colors però unitaris: estampes de colors càlids, després freds, punta seca... són l’argument, el so canvia d’intensitat i color, i espero aconseguir algun moment àlgid.
Tot això penso aquests dies que he estampat, bé, feia dies que llegia sobre el tema...
Gravat a quatre mans, els colors no els trio jo, així la sorpresa és major, la intriga i la tensió (la música també explica aquest sentiment).
M’he sentit directora d’orquestra, portava els meus dibuixos en una partitura i recreava que creava. Així, en queda el debut, i després l’oblit.
 Sílvia Colomina
 ***


Heinrich Ignaz Franz Biber, utilitzà amb virtuosisme l’scordatura, afinació aconvencional de les cordes del violí.
Dóna gust veure treballar a la Sílvia. La barreta o el llapis litogràfic, a les seves mans guixen i es trenquen sota la pressió dels seus dits. Pura energia i concentració!
El dibuix impulsiu i enèrgic sorgeix màgic i ràpid, la ingenuïtat evident, t’arriba al cor.
Silvia, quins colors posem?
Els colors, taques aquí i allà en un desordre intencionat són el contrapunt  a la duresa de la línia, notes, notes de color en un pentagrama inventat.
Antoni P. Vidal


Sílvia Colomina

Exposició: de l'1 al 26 de febrer  de 2013